A Tòkio

Hola!!

perdo per l'absència, però porto una setmana que no he parat.

Beppu, Nagasaki, Hiroshima, Nagoya, Echigo Yuzawa i l'impressionant festival de música Labyrinth (que ell sol es mereixeria un blog sencer, us n'he de parlar un dia), Nagano, Nagaoka, torna a Nagoya, ves a Osaka amb uns col·legues japonesos del festival, Himeji, torna a Nagoya altre cop a tornar la tenda de campanya, i de passada, para a Kyoto per sopar, que és una ciutat preciosa i fa dies que no hi has estat, en un Kaitensushi abans de tornar a Osaka altre cop per continuar amb el frenesí japonès, visita el castell en obres de Himeji, i per la nit a una festa molt underground però preciosa, en una casa rural amb banys termals, musica diversa i desenes de japonesos amables, on l'occidental mes proper esta a vint quilometres, com a poc.

I finalment estic a Tòkio, capital de la vida moderna dels moderns i modernes que es vesteixen de mil colors.

Prometo posar al dia el blog i pujar fotos un cop sigui a Austràlia i pugui estar en un ordinador amb calma.

Us deixo la cançó amb la que m'he llevat avui amb una agradable sorpresa. Un parell de japonesos l'estaven punxant a la casa rural aquesta que us comento. Marxes a l'altra punta del mon, però la bona música continua sent bona música, i no cal saber ni japonès ni català per entendre-la, i mandrosament et lleves amb un somriure del futon del chill out i poses rumb a la propera ciutat, a veure quines aventures t'esperen en el dia d'avui.

http://www.youtube.com/watch?v=aP8_hUXgK_U&feature=fvw