Sayonara Nihon!

Apuro les últimes hores a Tokyo en un manga cybercafè, envoltat d'otakus que llegeixen còmics o juguen a jocs impossibles de desxifrar, però que semblen meravellosament addictius. A fora milers de persones recorren els carrers de Shinjuku amb una direcció desconeguda. Homes de negocis parlant pel telèfon mòbil, col·legials i col·legiales que tornen a casa, noies vestides a la ultima moda i amb minifaldilles de vertigen...

Avui ha sortit el sol, després de dos dies de pluja incessant a Tokyo. El país del Sol Naixent s'acomiada amb un dia preciós, i amb un sol que tot i ser a les acaballes de setembre escalfa amb forca.

I faig memòria de les setmanes que han passat i em meravello de que tot hagi anat tan bé. He estat a llocs meravellosos, m'ho he passat molt bé i sobretot he conegut a persones molt especials. De manera que poc més puc fer que donar les gracies. Thank you Frieda, muito obrigado Luisa, merci Michel, arigatou Taku, Chiechan, Mitsu eto Labyrinth saikos, arigatou Moechan, Michiko. Thanks Vivienne and Chris, Mishu and Cristian, Donato also. I sobretot arigatougozaimasu Miyabi per la tenda de campanya. I domo arigatougozaimasu 右香 porque has hecho este viaje mucho mas fácil y me has ayudado a entender Japon y su gente.

Una nova aventura comença ara, i com el Sol Naixent, aixi em sento. No se quins dies vindran, però els miro amb il·lusio i amb ganes. Hi ha tot un món per descobrir i cada pas meravella més que l'anterior.

Caminante no hay camino, que deia el poeta.