Awe

Quilòmetres per carreteres de tots colors.

Des de Perth fins a Denham, passant per Cervantes. Amunt fins a Coral Bay, més carretera i sorpresa a Exmouth. Coralls infinits a pocs metres de la sorra, quin espectacle el Ningaloo Reef. Nedar entre taurons, acampar vora la platja, descobrir natura salvatge i delicada alhora. Esperar a la platja i veure com poc a poc una tortuga avança per la sorra. Veure com fa el niu i pon els ous a un metre teu. Sentir la respiració forta, l'esforç que li suposa això de procrear, i sentir que encara que sigui un animal i no el puguem entendre, allà hi ha amor.

Més quilòmetres, i ara a Tom Price, a punt d'entrar al parc de Karijini.

Quin país, quins paisatges, quina experiència.

Com va dir algu (o com jo ho recordo), awe is the path to happiness.

bon dia

Un principi, un final

Tot i que m'ha costat força temps aprendre-ho, tinc per costum, després de moltes ensopegades, no treure conclusions de quelcom que encara no hagi acabat. Així, abans de decidir si una pel·lícula m'agrada o no, espero que s'acabi.

I encara que el meu viatge no s'ha acabat encara, l'etapa a Fremantle sí que toca la seva fi. Per tant em sembla que és un bon moment per fer una recapitulació d'aquestes setmanes passades.

Poc em podria haver imaginat que estaria tan còmode aquí. I poc em podria haver imaginat que persones nascudes i criades a Europa respirarien tan diferent a les antípodes. En aquest sentit la comunitat europea que he conegut aquí ha estat una grata sorpresa. Des del primer dia m'he sentit molt ben acollit, m'han inclòs en els seus plans i ens ho hem passat molt bé junts.

M'ha impressionat la quantitat de coses que es poden fer aquí, en un dels racons més aïllats del planeta. Però sobretot l'empenta de les persones per fer coses, sortir de casa, anar a buscar allò que et ve de gust. Tinc la sensació que aquí hi ha menys mandra, sigui pel que sigui, o potser per necessitat. Hi ha més empenta i més possibilitats de fer coses noves. L'expressió de La Vella Europa no pot ser més certa. És veritat que tenim una cultura mil·lenària, les ciutats són precioses, hi ha art, cultura, cuina, oci, modernor... Però aquí he tingut la sensació d'estar trepitjant territori verge, territori salvatge i inexplorat cada dia. I el que és més, que aquest territori inexplorat és molt més gran del que m'imaginava. Aquí he sentit que hi ha infinites possibilitats, però també he descobert que aquestes possibilitats no es materialitzen soles. Cal aixecar-se i anar a fer-les realitat.

Potser aquesta terra encara permet la sensació de ser pioner, de viure amb un llenç blanc com a futur i de decidir, en la mesura del possible, com s'ha d'anar pintant aquest quadre.

Per això, moltes gràcies a tota la colla pessigolla. Anxo, Míriam, Tatiana, David, Sharon, Pepe, Batet i Susanna, Pep, Thibaut, Sabrina, Cristina, Jason, Marwah, Javi, Manu, Cornelius, Anushka... i tots els que em descuido, que són molts. Moltíssimes gràcies!

Bé, i és clar, tot petit saltamartí sempre necessita algú que li faci les coses fàcils al principi, que li obri les portes i que li ensenyi a caminar per territoris nous. Algú que se l'endugui de viatge o de gresca i el faci espavilar. Moltes gràcies Uri per haver-me acollit tant de temps, per tenir a un okupa a la teva habitació, per haver de canviar plans i canviar-los i pel munt de coses que hem fet i lo bé que ens ho hem passat. Que sapigueu que l'Uri ja és un personatge públic reconegut de Fremantle, i per mèrits propis, si senyor. A fe de Déu que hem rigut com toca. Moltes gràcies Uri, ha estat un plaer!

Demà comença una nova etapa, demà carretera i manta i cap al Nord. La furgoneta semblarà un autobús escolar, o una excursió de "Los hermanos Salesianos", perquè la Mariona, el Jordi, la Mélany i en Marc se'n van a fer kilòmetres, a descobrir llocs bonics, a deixar-se sorprendre, a viure l'aventura i a passar-s'ho bé. Segur que el viatge serà diferent del que esperem, segur que n'hi haurà de tots colors sota el cel estrellat del Sud... i segur que serà memorable.

Senyores i senyors, les claus al contacte i que sonin els motors.

A Roma, com els Romans

Algunes fotos de l'acampada a Wedge Island. Sorra, aigua, vent, barbacoes, foc joliu, bona companyia i el cel estrellat més gran que es pugui imaginar... què més es pot demanar?

No digueu que no sembla la foto de "curro se va al caribe"


I aquí sembla que en sàpiga i tot!


El foc de bona nit, "a lo grande", com Austràlia.

Bon dia!

PD: No oblideu els noms de la furgo, el moneder - escrot està en joc!

Primer concurs Transoceànic de Batejament Furgonetil

Doncs sí senyors, ja és aquí el concurs!

La furgoneta necessita un nom abans de sortir a rodar món, o sigui que farem un concurs per veure quin li posem.

Bases del concurs

1. Seguint la tradició marinera i per assegurar bona fortuna, el nom de la furgoneta ha de ser femení. Val a dir que el nom es pot feminitzar sense problemes; ex. si li voleu dir Núvol, doncs serà, La Núvol. Entès?
2. Les propostes de noms es poden, o bé enviar per correu a la meva adreça electrònica, o posar a la secció de comentaris d'aquesta entrada del blog.
3. S'hi valen noms en qualsevol idioma i dialecte. Sons guturals inclosos.
4. Els noms s'han de proposar abans de l'acabament del dimerts vinent. Aleshores els recolliré i es sotmetran a votació pública. (si us plau, només un vot per persona, no feu trampes!!)
5. El guanyador del concurs rebrà un premi més que interessant... El premi és un moneder fet d'ESCROT de cangur, com el de la foto a continuació. 100% made in Australia. No és broma.
   

En otros idiomas / Other Languages
No lo has entendido? Traduce este post con el traductor de Google que encontraràs en la parte derecha de la pantalla y participa! El escroto también puede ser tuyo!

Problems understanding it? Translate this post with the Google translating tool on the right side of the page and participate! The scrotum can also be yours!

La Furgo Trobada

Doncs aquí la teniu! Aparcada a la porta de casa i gairebé a punt de començar a rodar.


Com podeu veure, té el sostre que s'aixeca (pop top) per poder estar d'empeus a dintre, multitud d'armaris per guardar roba i menjar, una pica amb una aixeta connectada a un dipòsit d'aigua (que ho he d'arreglar perquè el tub està trencat, a veure si me'n surto), una bombona de gas, nevera, microones, connexió elèctrica per als càmpings, ràdio amb entrada per al reproductor de MP3, un llit a la base que es munta reorganitzant els coixins, un altre llit a la part del pop top, per si un té la sort suficient de tenir convidats, però no prou com perquè dormin al mateix llit :-p, mapes, torradora, bullidors d'aigua... etc etc etc.

I com podeu comprovar està en força bon estat per ser del 1987!! Les úniques modificacions que es podrien fer per millorar l'assumpte, serien una segona bateria per fer funcionar tots els trastos i no gastar la bateria d'arrencada, un inversor de corrent per poder endollar els aparells elèctrics directament al encenedor del cotxe i... i poca cosa més. La veritat és que està molt bé i jo estic molt content!
Aquests dies, posta a punt, revisió, canvi d'oli i filtres, potser de refrigerant, carregar equipament i llestos!!

S'accepten tota mena de consells, indicacions, classes de mecànica i demés.

I ben aviat començarà el Primer Concurs Transoceànic de "Bateja la teva Furgo". Podeu anar pensant noms! ;-)

Bon dia!

En busca de la Furgo Perdida ( i 3)

Tot va bé si acaba bé, diuen. I les pelis de l'Indiana Jones sempre han acabat bé, els bons guanyen, la justícia triomfa, i l'Indy s'endu la noia.

Doncs ahir a la tarda vaig aparaular amb l'Allan, un vellet viatger d'Adelaide que ara viu a Bull's Creek, una fantàstica Nissan UrVan del 1987, amb motor nou de fa 29.000Km, ben equipada, ben cuidada i neta. Si no hi ha contratemps aquesta tarda ell i el seu gendre me la duran a la porta de casa (previ intercanvi de bitllets de colors, és clar).

Després les fotos, ara la cançó.