Rise - Sol Naixent

I la cançó que m'acompanya últimament, i que no he pogut posar al post anterior, perquè el Copiar y Pegar és molt complicat en aquests ordinadors japonesos...

Rise, de l'Eddie Vedder.

Gonna rise up find my directon magnetically

Sayonara Nihon!

Apuro les últimes hores a Tokyo en un manga cybercafè, envoltat d'otakus que llegeixen còmics o juguen a jocs impossibles de desxifrar, però que semblen meravellosament addictius. A fora milers de persones recorren els carrers de Shinjuku amb una direcció desconeguda. Homes de negocis parlant pel telèfon mòbil, col·legials i col·legiales que tornen a casa, noies vestides a la ultima moda i amb minifaldilles de vertigen...

Avui ha sortit el sol, després de dos dies de pluja incessant a Tokyo. El país del Sol Naixent s'acomiada amb un dia preciós, i amb un sol que tot i ser a les acaballes de setembre escalfa amb forca.

I faig memòria de les setmanes que han passat i em meravello de que tot hagi anat tan bé. He estat a llocs meravellosos, m'ho he passat molt bé i sobretot he conegut a persones molt especials. De manera que poc més puc fer que donar les gracies. Thank you Frieda, muito obrigado Luisa, merci Michel, arigatou Taku, Chiechan, Mitsu eto Labyrinth saikos, arigatou Moechan, Michiko. Thanks Vivienne and Chris, Mishu and Cristian, Donato also. I sobretot arigatougozaimasu Miyabi per la tenda de campanya. I domo arigatougozaimasu 右香 porque has hecho este viaje mucho mas fácil y me has ayudado a entender Japon y su gente.

Una nova aventura comença ara, i com el Sol Naixent, aixi em sento. No se quins dies vindran, però els miro amb il·lusio i amb ganes. Hi ha tot un món per descobrir i cada pas meravella més que l'anterior.

Caminante no hay camino, que deia el poeta.

A Tòkio

Hola!!

perdo per l'absència, però porto una setmana que no he parat.

Beppu, Nagasaki, Hiroshima, Nagoya, Echigo Yuzawa i l'impressionant festival de música Labyrinth (que ell sol es mereixeria un blog sencer, us n'he de parlar un dia), Nagano, Nagaoka, torna a Nagoya, ves a Osaka amb uns col·legues japonesos del festival, Himeji, torna a Nagoya altre cop a tornar la tenda de campanya, i de passada, para a Kyoto per sopar, que és una ciutat preciosa i fa dies que no hi has estat, en un Kaitensushi abans de tornar a Osaka altre cop per continuar amb el frenesí japonès, visita el castell en obres de Himeji, i per la nit a una festa molt underground però preciosa, en una casa rural amb banys termals, musica diversa i desenes de japonesos amables, on l'occidental mes proper esta a vint quilometres, com a poc.

I finalment estic a Tòkio, capital de la vida moderna dels moderns i modernes que es vesteixen de mil colors.

Prometo posar al dia el blog i pujar fotos un cop sigui a Austràlia i pugui estar en un ordinador amb calma.

Us deixo la cançó amb la que m'he llevat avui amb una agradable sorpresa. Un parell de japonesos l'estaven punxant a la casa rural aquesta que us comento. Marxes a l'altra punta del mon, però la bona música continua sent bona música, i no cal saber ni japonès ni català per entendre-la, i mandrosament et lleves amb un somriure del futon del chill out i poses rumb a la propera ciutat, a veure quines aventures t'esperen en el dia d'avui.

http://www.youtube.com/watch?v=aP8_hUXgK_U&feature=fvw

Fugu, l'últim sopar?

La gastronomia japonesa és inacabable. Està plena de coses sorprenents, dolces, salades, d'entrants, de postre, per a picar, per canviar de gust.

I probablement és de les poques gastronomies mundials que té un plat potencialment letal, tot i que molt apreciat per la seva delicadesa i textura: el peix Fugu. Nosaltres el coneixem com a peix globus, però Fugu mola més.

El Fugu conte quantitats gens menyspreables d'una neurotoxina, la tetradotoxina. Aquesta neurotoxina és letal per a ratolins a dosis de 8ug/kg (per als entesos la LD50 per a ratolins es aquesta quantitat). Per als no entesos, els ratolins solen aguantar bastant més tralla que bèsties més grosses. De fet, com mes gran i més superfície té la bèstia, sol caldre menys quantitat de substància per fer l'efecte desitjat.

Hi ha espècies de Fugu que un sol exemplar conté prou verí per matar 33 humans. La mort ocorre per asfíxia, ja que es paralitzen els músculs, però la consciència no es perd fins al final, ja que la malvada toxina no té ni la decència de travessar la barrera hematoencefàlica i matar-te ràpid. Et paralitzes, no pots ni moure't ni parlar, i al final t'ofegues. No esta gens malament. Ah, i no hi ha antídot conegut.

(aquesta informació esta extreta en part de Lonely Planet i en part de la Viquipèdia, vosaltres mateixos podeu ampliar)

Fa dies que us veig avorrits amb el blog. Voleu una mica mes de carnaza... dons us donaré un fi sashimi de peix Fugu.

El dia d'avui ha estat molt interessant, he estat per banys termals perduts a la muntanya. Però m'he sorprès de trobar la policia prop d'ells, i m'han informat que n'hi havia un que estava tancat, perquè fa dues setmanes hi van assassinar una noia japonesa (no havia passat mai, però sempre hi ha una primera vegada). No havien detingut ningú encara.

Els policies han pres les meves dades i m'han demanat que si us plau anés amb compte. Sol i perdut per les muntanyes japoneses he lamentat no dur a sobre la meva navalla albacetenya, però he confiat en el poc aikido que sé i les moltes pedres que hi havia a terra.

De camí als banys termals he passat per un munt de cementiris, molt mes grans dels que havia vist mai. Total, que la mort estava per tot arreu el dia d'avui. He trobat els banys termals, tot ha anat a la perfecció. Tornant en al bus he passat per mes cementiris, i he pensat que tanta mort ja era massa coincidència, i que potser era el dia de probar el peix Fugu. No em pregunteu com faig aquestes associacions mentals i com les trobo raonables i tot. No ho sé.

He buscat restaurant i m'hi he dirigit amb no massa decisió. Aquesta és la cara que portava pel camí, abans d'arribar al restaurant en qüestió.He demanat sashimi de Fugu. El cuiner m'ha suggerit que demanes també uns entrants, a base de fetge de Fugu. Ho he desestimat perquè el fetge es el lloc on més concentració de tetradotoxina hi ha, perquè és el que ha produït el major nombre de morts, i a més, perquè segons el que he llegit es il·legal de cuinar i de vendre (per alguna cosa serà). Aquest paio s'ho saltava a la torera, i a més, presumia de tenir "only natural fugu" res de fugu de piscifactoria criat per a no tenir verí.

Premi.

A continuació s'ha posat a filetejar el Fugu i he aprofitat per fer unes fotos... que coi, si m'havia de quedar fregit al damunt de la taula amb un tros de Fugu penjant de la boca, si més no que quedés documentat!


En poc més de cinc minuts una cambrera molt atenta amb un somriure entre curiós i maliciós m'ha dut el sashimi de Fugu. M'ha explicat que era cada cosa: carn de Fugu, la pell de prop de l'aleta, la pell del ventre i un tros dels intestins. A mes unes salsetes per donar gust al tema. S'ha aixecat amb extrema educació, m'ha tornat a somriure i s'ha acomiadat amb amb una cara de "tens pinta d'estar cagat. A veure si tens pilotes".

La foto del plat, apetitós oi?

El serveixen aixi, amb forma de crisantem, perquè auqeste és la flor que simbolitza la mort. Fins, delicats i detallistes aquests japonesos. Gràcies.

M'oblidava de dir que la pell, després del fetge i els ovaris, és on més toxina hi ha. Per què diantres aquest paio m'havia posat una fina selecció de pell diversa de Fugu?? Clar que si serveix fetge il·legal, la pell es una petitesa... Sobra dir la cara que se m'ha quedat, no tenia ni esma de fer anar els bastonets...
Com diuen els japonesos "itadakimasu", que en comptes de beneir la taula diuen alguna cosa com "em disposo a menjar". Doncs això.

Una bona història sol necessitar proves verificables, o sigui que a continuació us les poso.

Menció especial a les virgueries que he fet de sashimi de Fugu amb cremes diverses a l'interior i cebeta petita tallada encara mes petita. I menció especial, si no us hi heu fixat, per al plat en que se serveix el Fugu.


I finalment tot cap a dins.

Gochisousamadeshita. O "ha estat un autentic festi". No cal que ho juris. Però he preferit fer temps, treure la llibreta i prendre unes notes, perquè posats a morir, preferia fer-ho al restaurant. Aixi, si més no, sabrien el que m'havia passat, podrien avisar a una ambulancia... o li cauria el marron a aquest cuiner temerari i li tancarien el local per sadic i il·legal!!

Finalment sembla que he sobreviscut (també adjunto prova) i el cuiner i jo hem acabat de bon rotllo, fins i tot m'ha ensenyat un exemplar de peix viu que tenia en una peixera.


Després he decidit anar a passejar una estona (amb la targeta del restaurant a la mà, digueu-me paranoic) i prendre un beure a base de toxina alcohòlica per celebrar que no apareixeré a la secció de necrològiques de La Vanguardia com el que "es va menjar un peix que ja se sap que és verinós. Sus amigos y familiares le recuerdan como el más tonto de los viajeros" o algo aixi.

I per acabar el dia de forma rodona, a la carta del local on he entrat deia (mística de chichinabo, no podia faltar en aquest post. Tradueixo al català per facilitar les coses):

Aquells que coneixen els demés son intel·ligents,
els que es coneixen a si mateixos son veritablement savis.
Aquells que governen els demés son forts,
els que es governen a si mateixos tenen poder veritable.

Aquells que saben que en tenen prou son rics de debò.

Aquells que persisteixen aconseguiran el seu objectiu.

Aquells que segueixen el seu propi camí tenen una voluntat ferma.

Els que abracen la mort no hauran de perir,
sinó que viuran per sempre.

Salut!!

Living la vida loca...

Així doncs un petit resum dels dies passats.

He estat a Kioto fent visites culturals diverses, de temple en temple, de galeria comercial en galeria comercial, i de sala de videojocs i de pachinko a sala de videojocs i de pachinko. El pachinko en qüestió mereixeria un llibre en exclusiva, però nomes us diré que és un joc interessantíssim. Consisteix, com moltes coses a la vida en ficar boles dins d'un forat. Tots els graus de llibertat que té el jugador és una manivela que es pot anar ajustant finament amb un canell japonès per tal que la força amb que surten les boles sigui la adequada... en fi una cosa molt rara.

(perdo pels accents i apòstrofs, però cada ordinador que agafo és diferent)

I també una fantàstica sessió de karaoke guiri amb el Dani i la Marta. Enrique Iglesias, Shakira... ja us ho podeu imaginar. Sort que hi havia el Gimme Gimme d'Abba i Creep de Radiohead per posar una mica de seny. A mode d'informacio:

• 1 birra en un bareto 500 yens, minim. (5 euros, vaja)
• 1 hora de karaoke i un got fins amunt de whisky on the rocks, 700 yens.

la cosa està clara.

I ara estic a casa d'una couchsurfer prop de Fukuoka. Ahir em vaig dedicar a conèixer la famosa nit d'aquesta ciutat, i ni us explico com va anar el tema. Quin panorama. Per als mes versats en la nit barcelonina nomes diré que vaig acabar a Tunnel Balmes Fukuoka. Ben divertit, això sí.

I com que una imatge val més que mil paraules, i com que aquest teclat és un sidral (i com que també he d'anar a un onsen, banys termals) doncs us poso unes fotos que segur que us agradaran. Al loro amb els calçots de kioto!!!

ossu!!

Serendipies Kiotesques

Bon dia a la vil·la del pingüí! (ni accents ni res de res en aquests teclats, ho sento)

Cada cop estic més convençut que el que vèiem als dibuixos de l'Arare, el Son Goku i aquesta colla no era ficció. Era un retrat exacte de la societat nipona. Les boles d'arròs, les iaies en bicicleta i moto, els edificis amb formes curioses, els barbers, els fideus i el soroll que fan quan es mengen, els nens de l'escola, estil Nobita, Gegant, Taro, Pisuke... hi són tots. Fins i tot els ocellots que feien "babau babau".

Coses curioses que m'han passat per aqui.

1. Trobar-me a la Marta i al Dani en una de les cantonades més transitades de Kioto per casualitat. Quina sorpresa i quina alegria.
2. Trobar en una mateixa botiga dos andròmines que vaig veure al Boom Festival. Les ulleres amb ulls incorporats, i la mascara de cavall. No puc adjuntar proves gràfiques, però va ser una cosa tremenda.
3. Coincidir amb els mateixos japonesos en llocs diferents de la ciutat. Veure una noia maca pel mati a un lloc i trobar-la altra vegada cinc quilometres més enllà per la tarda. Com aquestes, un munt. A Kioto, Osaka i Nagoya. Amb japonesos i amb gaijin (estrangers)M'he sentit lleugerament com al Show de Truman.

Si es que aixo es la vil·la del pingüí, de veres.

Com un mussol a Kyoto

Passejant per aquesta ciutat increïble, que quan trobes el lloc adient, calma la ment i l'esperit.

Ise-Jingu

Bon dia, bona tarda, bona nit.

Avui he estat al temple de Ise-Jingu, a la prefectura de Kansai. Aquest temple pel que sembla és dels temples sintoistes més venerats del Japó, sinó el que més. Dada curiosa, el sancta sanctorum del complex no es pot visitar, només hi tenen accés l'emperador i alguns monjos escollits. I per a més inri, tal i com manen els costums sintoistes, cada 20 anys s'ha de tornar a construir... i no es que sigui qualsevol cosa.

També he visitat una mena de "La Roca del Vallès", però de productes tradicionals japonesos, i ambientat també a la manera tradicional, fins i tot el banc i la central de coreus estaven construïts de fusta i d'aspecte antic. Molt bonic. Els preus, però, no eren equiparables als de La Roca.

Us poso alguna fotografia per tal que veieu una mica de què va el que dic: vagons només per a dones a hora punta, per tal d'evitar els chikan, o metemanos del metro, timbalers taiko, rentamans purificadors i alguna coseta més. Que vagi de gust.

Demà, cap a Gifu.

Primers passos

Com fa tres o quatre anys, abans de marxar vaig preguntar al I-Ching, el llibre dels canvis, sobres el viatge que estava a punt d-emprendre.

En aquesta ocasió la resposta va ser:

Ko

La Revolució, La Metamorfosi

"ara els canvis són possibles"

Així que, des de Nagoya, començo a explicar-vos aquesta història que em durà durant quatre mesos per illes i laberints, del Japó a l'Austràlia més meridional.

Desitjo que us agradi.

marc