Cada cop estic més convençut que el que vèiem als dibuixos de l'Arare, el Son Goku i aquesta colla no era ficció. Era un retrat exacte de la societat nipona. Les boles d'arròs, les iaies en bicicleta i moto, els edificis amb formes curioses, els barbers, els fideus i el soroll que fan quan es mengen, els nens de l'escola, estil Nobita, Gegant, Taro, Pisuke... hi són tots. Fins i tot els ocellots que feien "babau babau".
Coses curioses que m'han passat per aqui.
- Trobar-me a la Marta i al Dani en una de les cantonades més transitades de Kioto per casualitat. Quina sorpresa i quina alegria.
- Trobar en una mateixa botiga dos andròmines que vaig veure al Boom Festival. Les ulleres amb ulls incorporats, i la mascara de cavall. No puc adjuntar proves gràfiques, però va ser una cosa tremenda.
- Coincidir amb els mateixos japonesos en llocs diferents de la ciutat. Veure una noia maca pel mati a un lloc i trobar-la altra vegada cinc quilometres més enllà per la tarda. Com aquestes, un munt. A Kioto, Osaka i Nagoya. Amb japonesos i amb gaijin (estrangers)M'he sentit lleugerament com al Show de Truman.
Si es que aixo es la vil·la del pingüí, de veres.
iep!
ReplyDeleteem demano unes ulleres d'aquestes siet plau, ideals per dormir a la feina!!:))
m'estic llegint un llibre on parlen de Nagoya cada dos per tres... segueix l'enveja, i en augment!!>;-