Fugu, l'últim sopar?

La gastronomia japonesa és inacabable. Està plena de coses sorprenents, dolces, salades, d'entrants, de postre, per a picar, per canviar de gust.

I probablement és de les poques gastronomies mundials que té un plat potencialment letal, tot i que molt apreciat per la seva delicadesa i textura: el peix Fugu. Nosaltres el coneixem com a peix globus, però Fugu mola més.

El Fugu conte quantitats gens menyspreables d'una neurotoxina, la tetradotoxina. Aquesta neurotoxina és letal per a ratolins a dosis de 8ug/kg (per als entesos la LD50 per a ratolins es aquesta quantitat). Per als no entesos, els ratolins solen aguantar bastant més tralla que bèsties més grosses. De fet, com mes gran i més superfície té la bèstia, sol caldre menys quantitat de substància per fer l'efecte desitjat.

Hi ha espècies de Fugu que un sol exemplar conté prou verí per matar 33 humans. La mort ocorre per asfíxia, ja que es paralitzen els músculs, però la consciència no es perd fins al final, ja que la malvada toxina no té ni la decència de travessar la barrera hematoencefàlica i matar-te ràpid. Et paralitzes, no pots ni moure't ni parlar, i al final t'ofegues. No esta gens malament. Ah, i no hi ha antídot conegut.

(aquesta informació esta extreta en part de Lonely Planet i en part de la Viquipèdia, vosaltres mateixos podeu ampliar)

Fa dies que us veig avorrits amb el blog. Voleu una mica mes de carnaza... dons us donaré un fi sashimi de peix Fugu.

El dia d'avui ha estat molt interessant, he estat per banys termals perduts a la muntanya. Però m'he sorprès de trobar la policia prop d'ells, i m'han informat que n'hi havia un que estava tancat, perquè fa dues setmanes hi van assassinar una noia japonesa (no havia passat mai, però sempre hi ha una primera vegada). No havien detingut ningú encara.

Els policies han pres les meves dades i m'han demanat que si us plau anés amb compte. Sol i perdut per les muntanyes japoneses he lamentat no dur a sobre la meva navalla albacetenya, però he confiat en el poc aikido que sé i les moltes pedres que hi havia a terra.

De camí als banys termals he passat per un munt de cementiris, molt mes grans dels que havia vist mai. Total, que la mort estava per tot arreu el dia d'avui. He trobat els banys termals, tot ha anat a la perfecció. Tornant en al bus he passat per mes cementiris, i he pensat que tanta mort ja era massa coincidència, i que potser era el dia de probar el peix Fugu. No em pregunteu com faig aquestes associacions mentals i com les trobo raonables i tot. No ho sé.

He buscat restaurant i m'hi he dirigit amb no massa decisió. Aquesta és la cara que portava pel camí, abans d'arribar al restaurant en qüestió.He demanat sashimi de Fugu. El cuiner m'ha suggerit que demanes també uns entrants, a base de fetge de Fugu. Ho he desestimat perquè el fetge es el lloc on més concentració de tetradotoxina hi ha, perquè és el que ha produït el major nombre de morts, i a més, perquè segons el que he llegit es il·legal de cuinar i de vendre (per alguna cosa serà). Aquest paio s'ho saltava a la torera, i a més, presumia de tenir "only natural fugu" res de fugu de piscifactoria criat per a no tenir verí.

Premi.

A continuació s'ha posat a filetejar el Fugu i he aprofitat per fer unes fotos... que coi, si m'havia de quedar fregit al damunt de la taula amb un tros de Fugu penjant de la boca, si més no que quedés documentat!


En poc més de cinc minuts una cambrera molt atenta amb un somriure entre curiós i maliciós m'ha dut el sashimi de Fugu. M'ha explicat que era cada cosa: carn de Fugu, la pell de prop de l'aleta, la pell del ventre i un tros dels intestins. A mes unes salsetes per donar gust al tema. S'ha aixecat amb extrema educació, m'ha tornat a somriure i s'ha acomiadat amb amb una cara de "tens pinta d'estar cagat. A veure si tens pilotes".

La foto del plat, apetitós oi?

El serveixen aixi, amb forma de crisantem, perquè auqeste és la flor que simbolitza la mort. Fins, delicats i detallistes aquests japonesos. Gràcies.

M'oblidava de dir que la pell, després del fetge i els ovaris, és on més toxina hi ha. Per què diantres aquest paio m'havia posat una fina selecció de pell diversa de Fugu?? Clar que si serveix fetge il·legal, la pell es una petitesa... Sobra dir la cara que se m'ha quedat, no tenia ni esma de fer anar els bastonets...
Com diuen els japonesos "itadakimasu", que en comptes de beneir la taula diuen alguna cosa com "em disposo a menjar". Doncs això.

Una bona història sol necessitar proves verificables, o sigui que a continuació us les poso.

Menció especial a les virgueries que he fet de sashimi de Fugu amb cremes diverses a l'interior i cebeta petita tallada encara mes petita. I menció especial, si no us hi heu fixat, per al plat en que se serveix el Fugu.


I finalment tot cap a dins.

Gochisousamadeshita. O "ha estat un autentic festi". No cal que ho juris. Però he preferit fer temps, treure la llibreta i prendre unes notes, perquè posats a morir, preferia fer-ho al restaurant. Aixi, si més no, sabrien el que m'havia passat, podrien avisar a una ambulancia... o li cauria el marron a aquest cuiner temerari i li tancarien el local per sadic i il·legal!!

Finalment sembla que he sobreviscut (també adjunto prova) i el cuiner i jo hem acabat de bon rotllo, fins i tot m'ha ensenyat un exemplar de peix viu que tenia en una peixera.


Després he decidit anar a passejar una estona (amb la targeta del restaurant a la mà, digueu-me paranoic) i prendre un beure a base de toxina alcohòlica per celebrar que no apareixeré a la secció de necrològiques de La Vanguardia com el que "es va menjar un peix que ja se sap que és verinós. Sus amigos y familiares le recuerdan como el más tonto de los viajeros" o algo aixi.

I per acabar el dia de forma rodona, a la carta del local on he entrat deia (mística de chichinabo, no podia faltar en aquest post. Tradueixo al català per facilitar les coses):

Aquells que coneixen els demés son intel·ligents,
els que es coneixen a si mateixos son veritablement savis.
Aquells que governen els demés son forts,
els que es governen a si mateixos tenen poder veritable.

Aquells que saben que en tenen prou son rics de debò.

Aquells que persisteixen aconseguiran el seu objectiu.

Aquells que segueixen el seu propi camí tenen una voluntat ferma.

Els que abracen la mort no hauran de perir,
sinó que viuran per sempre.

Salut!!