2600Km per endavant i una furgoneta que en ocasions fa aigües. Després de 3 dies d'incertesa i de tots els intents possibles, mecànics aficionats, greix a les mans i la roba, encarem la planúria mes llarga del planeta, un desert de mes de 500Km sense gaire més que serveis bàsics, el Nullarbor, "zero arbres" en llatí. Definitivament no és el lloc més agradable per tenir problemes mecànics.
Moltes històries s'acaben quan el protagonista arriba a la destinació, però el que no expliquen és que el camí de tornar a casa sempre és llarg. En Lluís Llach ho sabia, i molts d'altres també. Si arribo a Perth d'aquí a una setmana, us ho explicaré.
La propera parada no podia ser més paradigmàtica, la bella localitat anomenada Esperance, la terra promesa vora el mar, amb boscos i sorra blanca. I com que Esperance és l'últim que es perd, us escriuré des d'allà. Inshalla'h
Una de cal...i l'altra
ReplyDeletehttp://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/cerebros-fuga/941661.shtml
Enhorabona primo de Sumosol i tota la colla de Fremantle! Ja trigava massa a passar aixo...Una abraçada i fins aviat!
Ànim fill tot anirà bé, segur que sí, t'ho mereixes !!
ReplyDeletePorta'm una petxina d'Esperanze si pots.
Un somriure!