Outback Jihad: de Darwin a Alice Springs

Travessar amb el camell modern, en furgoneta, l’outback Australià és una experiència, com a mínim.

Des de Darwin amb les pluges tropicals, cap al sud, a Katherine, on comença a canviar el paisatge, i hi ha aquesta mescla de pols i calor de l’outback amb la humitat i la calor del nord. Més quilòmetres cap al sud, per la Stuart Highway, the Explorer’s Way. Daly Waters, i pobles que són roadhouses, benzineres en mig del no res. Poblets de 20 habitants que tenen el privilegi d’aparèixer al mapa, i no només això, sinó que són parades gariebé obligatòries. No crec que a cap altre país del món pugui passar això.

Tennant Creek ,amb tantes coses diverses per veure. Des d’art aborigen, fins a l’antiga estació de telègraf, que de ben segur que meravella a tot teleco amb una mica d’esperit aventurer.

Mes quilòmetres, fins a Alice Springs, parada d’avituallament. L’Outback australià sorprèn. Jo esperava un desert de sorra vermella i res de res més, però aquesta zona semiàrida, de fet, rep més aigua que qualsevol altre desert del món, uns 300mm anuals. Aixo fa que hi hagi un munt de vegetació, tot i que és vegetació adaptada a temperatures extremes. Imagineu, ara a l’estiu, de dia s’arriba a 46 graus. A la nit la temperatura pot baixar fins als 23. A l’hivern, el canvi encara és més extrem, amb mínimes de -8 graus per la nit.

I pensar que hi ha animals que viuen en aquestes condicions, i sobretot, que els aborígens han viscut aquí de forma exitosa des de fa milers d’anys…fa adonar-se de la capacitat dels humans per adaptar-nos a qualsevol situació.

Alice Springs es un oasi enmig d’aquest desert verd i vermell, amb les millors galeries d’art aborigen que he vist fins ara, autentiques obres d’art d’una qualitat espectacular. Feu una ullada al web de la galeria Mbantua (http://www.mbantua.com.au/) , amb obres d’artistes procedents de la comunitat d’Utopia. Senzillament genial.

Benzina, aigua, comprovar la pressió de les rodes ; i cap als McDonnel Ranges , a est i oest d’Alice. Carreteres pedregoses, quilòmetres de unsealed roads (pistes sense asfaltar), que de ben segur que fan les delícies dels aficionats al 4WD, al 4x4, però que amb una furgona del 87 es fan eterns. Excursions i caminades, rutes interrompudes per rius crescuts que cal travessar nedant, postes de Sol d’un rosa fluorescent i històries per a no dormir, literalment, quan la vida salvatge en forma de ratolins decideix entrar a la furgoneta per la nit i passejar-s’hi. El meu amor per la natura va desaparèixer tan bon punt vaig provar de dormir, només per comprovar que l’afició de les bestioles era passejar-se per sobre meu. L’únic en el que podia pensar era en aniquilar aquells bastards.

i continuació cap a Uluru. Carretera, calor, aigua gairebé bullint que surt de les aixetes, mosques infinites… Però aquesta història mereix un capítol a part.