Motxillerisme urbà i la Great Ocean Road

Deixar l’Outback enrere és una sensació curiosa. S’acaba la calor, la pols, les distàncies enormes, l’Austràlia rural i desèrtica, escassament poblada. I entrar a la civilització occidental d’Adelaide, a South Australia, per a seguir cap a Victoria, direcció Melbourne porta, com sempre, noves sorpreses.

I per a un backpacker, o si més no per a mi, resulta molt més àrdua la ciutat que el bush, la civilització que la soledat i la carretera. Conduir amb transit dens, veure més de deu persones juntes, haver de buscar aparcament, navegar en carrers plens com el Portal de l’Àngel… Torneu-me a l’Outback, doneu-me una bona ració de bush. Tant de quilòmetre per les zones remotes (tot i que no tant) del continent m’han convertit en una mena de bushman… adaptar-se a la modernor, de vegades pretensiosa, de la ciutat és una tasca que em costa més que no pas fer servir les latrines dels parcs nacionals o dutxar-me enmig del no res amb una garrafa de 2.4L de suc de taronja Berri reciclada.

No m’havia adonat de com es complica la vida en una ciutat si vius en una furgoneta a l’hora de : cuinar, anar al lavabo, dutxar-se, dormir, aparcar… Com si casa meva estigués, per exemple i amb sort, al bell mig del carrer Enric Granados.

Per sort, la Great Ocean Road és una agradable mescla de bush i civilització, el millor de cada casa, un resum ideal del que es pot trobar a Austràlia : parcs nacionals, boscos tropicals, caminades turístiques, caminades solitàries que són un repte per al mes aventurer, platges desertes, platges plenes de gent guapa, platges on practicar surf fins que els braços ja no t’aixquen i els peus et fan un mal considerable (i perquè la marea puja i les onades s’acaben, que sinó…), postes de sol precioses, natura, viatgers…

La GOR m’ha encantat, una Austràlia diferent , però igualment agradable. El dia que pugui posaré fotos.

Salutacions des de Barcel.. vull dir, des de Melbourne.