He canviat d'adreça, entra a:

http://illesilaberints.wordpress.com

El blog de sempre amb una nova aparença i més opcions.

Monday, January 10, 2011

Destinació Uluru

D'aquí a unes hores deixo, altre cop, la relaxada vida de Fremantle, totes les coneixences que he fet aquí i la comoditat d'una casa acollidora. Me'n vaig cap a Darwin a continuar la ruta que m'ha de dur fins a Uluru.

I el sentiment es agredolç, perquè me'n vaig a on vull a fer el que em ve de gust, però deixo aquí un munt de coses bones. Hola i adéu, ajuntar-nos i separar-nos, compartir i trobar el camí propi... la qüestió de sempre, el canvi constant, la meravella d'acostar-nos i la dificultat de fer gran la distància. El salt al buit que és dir adéu.

Vaig llegir en una postal a Karijini una dita que feia així "Home is not where you live, home is where they understand you". I entre país i muntanya, carretera i quilòmetre, m'adono que Fremantle ha esdevingut això.

Gracies a tota la penya Fremantelera altre cop, i sobretot a la família, Toni, Carmeta, Pau, Eva, Rita i Uri que em van acollir durant les festes i em van fer la vida molt i molt fàcil. Merci merci merci!

Ens veiem allà a la carretera.

3 comments:

  1. Vas tu sol, quina valentia, quin orgull tenir un fill capaç de tot plegat, quin patir: t'espera el northem terrytori, carreteres rectes,llargues, sense cap límit de velocitat, spinifex, araucàries, casuarines, callistemons i eucaliptus seran alguns dels companys de viatge que veuràs sense mirar, els cangurs atropellats i morts al mig de la carretera et faran espavilar i no baixar la guàrdia, els veuràs de bon mati en sortir el sol, al crepuscle altres et sortiran a rebre amb ulls esparverats i et caldrà reaccionar ben depressa, segueix els consells de la lonely planet, no es pot conduir de nit, també les aus carronyaires et donaran pistes de quelcom passa, son al mig de la carretera cruspint a budell obert, son grans amb unes ales grans, que mengen animals grans,tot és gran. Ull amb els conductors, llegeixen el diari que es posen damunt del volant, baden i no estan pendents del cotxes que poden arribar per darrere.

    Sort amb la teva aventura, que la salut t'acompanyi sempre i a tot hora, siguis decidit i prudent a la vegada, i si us plau recorda: aigua, porta molta aigua, sempre porta molta aigua.,revisa cada dia l'aigua i comunica al Oriol que tot et va bé.

    Un petó amb sentiment i una gran abraçada de la mare que molt t'estima.

    Gràcies pel bloc, el segueixo a tot hora.

    ReplyDelete
  2. Carai mare!! que em faras la competencia al blog amb aquestes descripcions tan acurades. Despres de 3000km o mes per australia no puc dir que me vingui de nou el que em dius, pero s'agraeixen els consells de mare patidora ;-p

    Ja t'explicare histories del Northen Territory i Kakadu, i de dingos que es passegen per fora de la furgona mentra provo de dormir.

    mnolts petons!!

    ReplyDelete
  3. quin temàs, i quina casualitat! precisament l'he ficat en un recopilatori per la joana que vaig enllestir ahir mateix.

    una abraçada marc! torna algun dia, encara que sigui de visita!;-)

    pd:
    no vegis quin cartell el Primavera neeeeeeeeeeeen...!! la versió més canyera del Nick Cave amb Grinderman, Mogwai, Belle&Sebastian, Sufjan Stevens, PJ Harvey, Battles, Animal Collective, Dj Shadow, Explosions in the Sky, Shellac, The Flaming Lips, The National... i fins a més de 200 noms! al lloro!! tan sols hi faltes tu jeje

    ReplyDelete