No sabria per on començar a explicar el què és el Labyrinth Festival.
Per als entesos en música, podria dir noms com Donato Dozzy, Scuba, Function, Shakelton... l'un darrere l'altre. I amb un equip de so Funktion One més gran que el que hi ha al Berghain de Berlín. Però no es un festival de música electrònica.
Però el Labyrinth no és res de tot això. O millor dit, és tot això i molt més, infinit més. Per a mi va ser el lloc i el moment on havia de ser, i casualitat o no, vaig ser-hi. Va ser l'aquí i l'ara. Va ser allà que el fet de ser a milers de quilòmetres de casa, envoltat de desconeguts i sense un futur gens definit va tenir sentit per si mateix.
I es que els japonesos son increïblement amables en la intimitat. Es pot parlar de qualsevol tema amb ells, son generosos, comparteixen tot i més, i ho fan tot amb un somriure. Vaig poder conèixer una bona colla de nipons i compartir converses, dinars, cerveses, Camparis i fins i tot, en acabar el festival, vaig estar a casa d'uns quants d'ells, gaudint de la hospitalitat japonesa.
Enter the Labyrinth. Get lost.
Get found. Exit the Labyrinth.
Get found. Exit the Labyrinth.
jo tmb en vull...!:_
ReplyDelete