Living la vida loca...

Així doncs un petit resum dels dies passats.

He estat a Kioto fent visites culturals diverses, de temple en temple, de galeria comercial en galeria comercial, i de sala de videojocs i de pachinko a sala de videojocs i de pachinko. El pachinko en qüestió mereixeria un llibre en exclusiva, però nomes us diré que és un joc interessantíssim. Consisteix, com moltes coses a la vida en ficar boles dins d'un forat. Tots els graus de llibertat que té el jugador és una manivela que es pot anar ajustant finament amb un canell japonès per tal que la força amb que surten les boles sigui la adequada... en fi una cosa molt rara.

(perdo pels accents i apòstrofs, però cada ordinador que agafo és diferent)

I també una fantàstica sessió de karaoke guiri amb el Dani i la Marta. Enrique Iglesias, Shakira... ja us ho podeu imaginar. Sort que hi havia el Gimme Gimme d'Abba i Creep de Radiohead per posar una mica de seny. A mode d'informacio:

• 1 birra en un bareto 500 yens, minim. (5 euros, vaja)
• 1 hora de karaoke i un got fins amunt de whisky on the rocks, 700 yens.

la cosa està clara.

I ara estic a casa d'una couchsurfer prop de Fukuoka. Ahir em vaig dedicar a conèixer la famosa nit d'aquesta ciutat, i ni us explico com va anar el tema. Quin panorama. Per als mes versats en la nit barcelonina nomes diré que vaig acabar a Tunnel Balmes Fukuoka. Ben divertit, això sí.

I com que una imatge val més que mil paraules, i com que aquest teclat és un sidral (i com que també he d'anar a un onsen, banys termals) doncs us poso unes fotos que segur que us agradaran. Al loro amb els calçots de kioto!!!

ossu!!

Serendipies Kiotesques

Bon dia a la vil·la del pingüí! (ni accents ni res de res en aquests teclats, ho sento)

Cada cop estic més convençut que el que vèiem als dibuixos de l'Arare, el Son Goku i aquesta colla no era ficció. Era un retrat exacte de la societat nipona. Les boles d'arròs, les iaies en bicicleta i moto, els edificis amb formes curioses, els barbers, els fideus i el soroll que fan quan es mengen, els nens de l'escola, estil Nobita, Gegant, Taro, Pisuke... hi són tots. Fins i tot els ocellots que feien "babau babau".

Coses curioses que m'han passat per aqui.

1. Trobar-me a la Marta i al Dani en una de les cantonades més transitades de Kioto per casualitat. Quina sorpresa i quina alegria.
2. Trobar en una mateixa botiga dos andròmines que vaig veure al Boom Festival. Les ulleres amb ulls incorporats, i la mascara de cavall. No puc adjuntar proves gràfiques, però va ser una cosa tremenda.
3. Coincidir amb els mateixos japonesos en llocs diferents de la ciutat. Veure una noia maca pel mati a un lloc i trobar-la altra vegada cinc quilometres més enllà per la tarda. Com aquestes, un munt. A Kioto, Osaka i Nagoya. Amb japonesos i amb gaijin (estrangers)M'he sentit lleugerament com al Show de Truman.

Si es que aixo es la vil·la del pingüí, de veres.

Com un mussol a Kyoto

Passejant per aquesta ciutat increïble, que quan trobes el lloc adient, calma la ment i l'esperit.

Ise-Jingu

Bon dia, bona tarda, bona nit.

Avui he estat al temple de Ise-Jingu, a la prefectura de Kansai. Aquest temple pel que sembla és dels temples sintoistes més venerats del Japó, sinó el que més. Dada curiosa, el sancta sanctorum del complex no es pot visitar, només hi tenen accés l'emperador i alguns monjos escollits. I per a més inri, tal i com manen els costums sintoistes, cada 20 anys s'ha de tornar a construir... i no es que sigui qualsevol cosa.

També he visitat una mena de "La Roca del Vallès", però de productes tradicionals japonesos, i ambientat també a la manera tradicional, fins i tot el banc i la central de coreus estaven construïts de fusta i d'aspecte antic. Molt bonic. Els preus, però, no eren equiparables als de La Roca.

Us poso alguna fotografia per tal que veieu una mica de què va el que dic: vagons només per a dones a hora punta, per tal d'evitar els chikan, o metemanos del metro, timbalers taiko, rentamans purificadors i alguna coseta més. Que vagi de gust.

Demà, cap a Gifu.

Primers passos

Com fa tres o quatre anys, abans de marxar vaig preguntar al I-Ching, el llibre dels canvis, sobres el viatge que estava a punt d-emprendre.

En aquesta ocasió la resposta va ser:

Ko

La Revolució, La Metamorfosi

"ara els canvis són possibles"

Així que, des de Nagoya, començo a explicar-vos aquesta història que em durà durant quatre mesos per illes i laberints, del Japó a l'Austràlia més meridional.

Desitjo que us agradi.

marc