Gastronomia Australiana: Fast Food vs Bush Tucker

Fa uns mesos vaig escriure sobre la cuina japonesa. En aquella ocasió el text anava acompanyat de fotografies , però em temo que aquesta vegada no podrà ser així. Tot i això no vull deixar d’escriure sobre aquest apassionant tema.

La gastronomia australiana d’entrada no brilla com la japonesa, és veritat, però té cops amagats força interessants , i sobretot, si tenim en compte la aboriginal cuisine . Així doncs, per amenitzar l’assumpte anirem als extrems, la cuina britànica a base de fish and chips i fast food, i els aliments de bosc , o el que anomenen bush tucker.

El Fast Food Australià

Per a fer-se una idea de les varietats culinàries del fast food de Down Under cal passejar, primer per les ciutats i segon per les Road Houses, les benzineres multiservei que un troba quan viatja i que venen una mica de tot, des de benzina , és clar, fins a souvenirs barats, passant per menjar i, com no, CD de lo’equivalent australià del Fary.

A les ciutats podem trobar les cadenes típiques, KFC (primera i última vegada a la meva vida), McDonalds, i en comptes de Burger King, aquí es diu Hungry Jacks.

A les RoadHouses és on descobrim la veritable essència australiana : chicko Roll, chicken cheese sausage, dim sim i tota una varietat de menjars greixosos a base de fritanga, formatge i carn indiferenciada. Les típiques marranades que vénen de gust de vegades i que es mengen amb gana caníbal.

Pizzes , hamburgueses, carnades i barbacoes diverses estan a l’ordre del dia i es cuinen amb la gracia i perfecció que toca. Racions enormes, com ha de ser.

Cal destacar que per tot el país, des del desert fins a la platja passant pels parcs nacionals es poden trobar barbacoes elèctriques o de gas per tal que els campistes puguin preparar les salsitxes parrilleres, com deia aquell. I aquestes barbacoes tenen la capacitat d’emetre un aroma particular tan bon punt les encens, des del primer segon. Una olor que sempre és la mateixa i no depèn de si hi ha menjar o no a la graella, o de si són salsitxes, hamburgueses o bistecs de cangur. Es l’olor de barbacoa.

El Bush Tucker Aborigen

L’altra cara de la moneda és el bush tucker, aliments tradicionals que els aborígens han trobat des de fa milers d’anys al bush. Hi ha animals, plantes, arrels, llavors, escorces… a saber :

Kangaroo : com no, la carn per antonomàsia. Es cuina sencer, esbudellat ; en un forat ; colgat de brases i terra.

Goana : llangardaixos grossos en les seves diverses varietats, des del mitjanet fins al perentie de 2 metres. Es cuina de forma semblant al cangur, i si hi ha sort i l’exemalar es femella i té ous a l’interior, millor que millor.

Honey Ants (formigues de mel): Són unes formigues que s'amaguen metre i mig sota terra. A l'abdomen tenen una bossa enorme plena de nèctar, que serveix d'aliment a la col·lònia en temps de fam. Entretant les obreres treballen per mantenir les formigues de mel ben tipes i grosses. S'excava, es recullen i es mengen com si fossin pipes dolces, s'agafa la formiga pel cap i es xucla l'abdomen.

Emú: aquest ocellot enorme també es pot menjar, si un és capaç de caçar-lo.

Vegetals del bosc: tot el que es pugui menjar i sigui bo. Llavors, fruits i vegetals. Quadong, figues del bush, olives del bush, tomàquets del bush... i una infinitat de plantes amb noms estranys i per conèixer.

La recol·lecció, preparació i manera de menjar són força elaborades. És una cuina realment treballada, i que té en compte (per necessitat, és clar) els aliments de temporada. La varietat és extrema i les formes de preparació de cada vegetal és específica, pel que el tema és molt extens.

I d'altra banda, com que Austràlia és un país amb una varietat ètnica i cultural impressionant, es pot trobar qualsevol tipus de gastronomia del sud est asiàtic, de la Xina, del Japó, Malàisia... i els supermercats i mercats estan plens d'ingredients diversos per triar i remenar. El que no es cuina quelcom de saborós és perquè no vol.

Però no puc acabar aquesta entrada sense parlar de la BASE de la cultura gastronòmica australiana. El Vegemite. Un extracte de llevat, d'un color marró fosc, una olor penetrant i un gust fort i salat. El món es divideix entre dos tipus de persones: els que els encanta el Vegemite i els que encara no l'han provat prou.

Salut i bon profit!